EL LLENGUATGE. COM ES DESENVOLUPA?
Per Marta Sotoca Pelayo, logopeda i mestra
El llenguatge és una eina social, interactiva, que es comparteix pel desig humà de comunicació, l'únic propòsit de la qual és el de servir com a codi de transmissió d'idees i desitjos entre les persones.
Es desenvolupa en els primers anys de vida i està dirigit per regles que governen la seva organització i que descriuen la relació entre els símbols que componen l'estructura d'una llengua. El coneixement de les regles permet als parlants utilitzar el llenguatge de manera productiva i creativa de manera que, a partir d'un nombre limitat de paraules i de categories, i d'un conjunt limitat de regles, els parlants poden crear un nombre pràcticament infinit d'oracions. Els parlants competents d'una llengua no necessiten aprendre totes les possibles combinacions de paraules, sinó només les regles lingüístiques que regeixen tals combinacions.
El llenguatge posseeix una estructura, en la que podem diferenciar tres dimensions:
• FORMA: Inclou la fonologia (els fonemes), la morfologia (formació de paraules) i la sintaxi (formació d'oracions).
• CONTINGUT: Abasta el significat, conegut com la semàntica.
• ÚS: Té a veure amb la pragmàtica, els usos socials que fem del llenguatge.
El procés d'adquisició del llenguatge implica aconseguir la competència lingüística dominant la fonologia, la sintaxi i la semàntica, i també la competència comunicativa o l'habilitat per adaptar el llenguatge a les demandes socials i comunicatives de la situació.
És, per tant, important anar observant si el llenguatge del infant esta seguint un normodesenvolupament que permeti adquirir tant la competència lingüística com la comunicativa.
A continuació es facilita una taula del normo-desenvolupament del llenguatge, i dels signes d’alerta, que en cas d’existir, seria adient consultar amb un professional, ja sigui el logopeda o el pediatre.
Il·lustració: Betania Zacarías
|
EDAT |
NORMODESENVOLUPAMENT |
SIGNES D’ALERTA |
|
0-3
|
Reacciona al soroll Produeix demandes amb plors Succiona i empassa bé |
No reacciona davant sorolls forts. No succiona bé o hi ha problemes amb la deglució. No fa contacte ocular (no busca amb la mirada). |
|
3-6 |
Apareix el balboteig Apareix el somriure social Accepta la cullera Participa en torns interactius comunicatius i de imitació.
|
No fa emissions vocàliques. No es gira davant la font sonora. |
|
6-9 |
Reacciona (normalment amb plor) davant els estranys. Apareix el balboteig reduplicat . Entén les diferents entonacions, sobretot en sentit de prohibició. |
No reacciona davant un estrany. No es gira quan el criden pel seu nom. No produeix síl·labes.
|
|
9-12 |
Pot entendre ordres simples. Reconeix objectes del seu entorn pel nom. Produeix sons amb intenció comunicativa. |
No reconeix objectes molt propers pel seu nom. No entén la prohibició. |
|
12-18 |
Compren frases simples. Denomina objectes familiars. Menja sòlid |
No segueix ordres simples No hi han paraules amb sentit propositiu –voler comunicar- No senyala quan vol alguna cosa. |
|
18-24 |
Diu el seu nom. Menja sense problemes; mastega. Utilitza frases de 2-3 paraules. Compren ordres senzilles. |
No hi ha joc simbòlic. Hi ha un estancament en la producció de paraules i en la adquisició de vocabulari nou. No associa paraules per a fer una frase propositiva. No comprèn ordres semicomplexes. Mastega amb dificultat. No respira be pel nas, i sovint té mocs.
|
|
24-36 |
Utilitza frases. Fa demandes –utilitza preguntes. Utilitza plurals i les preposicions. Pot explicar fets viscuts, no presents. |
No construeix frases, ni utilitza verbs. El que diu, no se l’entén No es curiós ni fa preguntes. Segueix amb xumet i biberó |
|
36-48 |
Compren el llenguatge del adult i té converses normals. Utilitza oracions complexes. |
Té una parlar no comprensible pels altres. Repeteix paraules sense sentit o fora de context. Té un comportament molt agressiu, mogut i aïllat. |