LA PSIQUIATRIA INFANTOJUVENIL. EN QUÈ ENS POT AJUDAR?
Per Neus Elias i Carbonell, psiquiatra
«A l'escola hem diuen que el nen és molt mogut, que està als núvols i que no hi ha manera que estigui atent»; «a la meva filla li ha costat molt de parlar i caminar, només diu algunes paraules i li molesten molt els sorolls»; «ja té l'edat i no hi ha manera que es vesteixi, que faci cas, li hem de repetir tot mil vegades, quan s’enfada es posa tant agressiu que no sabem que fer»; «a la nit, en anar a dormir li costa agafar el son, pot estar fins a dues hores despert, donant voltes pel llit»; «des de fa uns mesos fa el mateix ritual quan entra a casa, té moltes manies».
Quan una família, els mestres o els mateixos adolescents tenen preocupacions com aquestes, relacionades amb el desenvolupament, la conducta, l'estat emocional o relacional dels seus fills, poden consultar a un especialista de la salut mental de la infància i l’adolescència: el psiquiatra.
Els psiquiatres estudiem el desenvolupament de l’infant, la seva ment i la seva conducta, tenint en compte les característiques biològiques i psicològiques, valorant quines causes poden explicar aquells símptomes, per exemple: si aquests responen a una malaltia; a una dificultat en el desenvolupament d'alguna àrea com el llenguatge, o la psicomotricitat; a una problemàtica familiar o social; a alguna situació traumàtica; a la manera com respon davant les adversitats.
Quan se'ns consulta, el primer que fem és esbrinar com ha estat el desenvolupament d'aquell nen: preguntem als pares sobre el moment de l'embaràs, del naixement; com van ser aquells primers dies de vida amb el seu fill, si va tenir algun problema o malaltia; com juga, com es relaciona amb els altres infants, com li van l'escola, els aprenentatges. Després també parlem amb el nen o l'adolescent, per conèixer-lo, entendre el que li està passant. A vegades, com que explicar-se amb paraules és molt difícil, els podem demanar de fer un dibuix o de jugar i, així, arribem als seus sentiments i pensaments. També podem fer-ho a través d'enquestes, test, o d'altres proves mèdiques com les analítiques o les proves d'imatge cerebral. Sovint volem tenir informació d'altres professionals que estan amb el nen, com ara: el pediatra, els mestres, el psicòleg o el logopeda; també d'altres persones de la família, com els germans o els avis.
D'aquesta manera els psiquiatres ens fem una idea del problema i intentem comprendre'l, pensant en les possibles solucions que puguin millorar la salut de l'infant i la família. Busquem recursos per a que els nens i nenes puguin ser més feliços, puguin aprendre i créixer, desenvolupant i aprofitant al màxim les seves capacitats i habilitats. Els podem ajudar a estar més atents, a relacionar-se millor amb els seus companys i família, a reaccionar deforma més adequada, etc.
Una de les eines que tenim per fer-ho és el tractament farmacològic, que complementa el tractament global del nen (que pot incloure un tractament psicològic d’ell i la família, psicopedagògic, fisioterapèutic o logopèdic).
Podem usar la medicació per, entre moltes altres coses: ajudar a un infant amb dèficit d’atenció a estar més con-centrat quan estudia; a un jove amb problemes de conducta a actuar de forma menys impulsiva; a un nen que se sent trist, desesperançat, ajudar-lo a millorar el seu estat d'ànim; a disminuir l’angoixa o els rituals d’aquells que en pateixen.
Els psiquiatres valorem els pros i contres de l’opció terapèutica que indiquem, a més, informem a la família dels motius de la decisió, de les possibles alternatives, i, si s’escau, de la necessitat que el tractament se sumi al d’altres professionals, per tal d’establir un pla comú i consensuat entre tots els implicats. Després revisem el tractament periòdicament, ja que l’evolució dels nens pot ser molt ràpida, estan en ple desenvolupament, i per cada etapa poden tenir unes necessitats diferents i cal que ens adaptem a elles, plantejant l'alta quan l'evolució és positiva.
És així com els psiquiatres infantils ens unim a la motivació i objectiu –compartit amb els pares, educadors, terapeutes, pediatres i psicòlegs– de promoure el benestar i la salut de la nostra generació d'infants i joves; el benestar i la salut del nostre futur.
Il·lustració: Betania Zacarías