SEPARACIÓ I FILLS: INQUIETUDS, DUBTES I PORS
Per Sandra Sánchez Castro, terapeuta infanto-familiar sistèmica i psicòloga forense
Moltes són les parelles que en el procés de separació o divorci es plantegen si la custodia compartida es recomanable per als seus fills. No saben si el benestar passa per mantenir una estabilitat en una sola llar o bé per garantir una relació equitativa en temps amb cada progenitor. Aquests dubtes són raonables. El procés d'una ruptura, siguin quins siguin els motius o el grau de conflictivitat que aparegui, és sempre un procés estressant, dolorós i esgotador. En aquest mar d'intenses i contradictòries emocions moltes són les persones que intenten buscar i trobar informació especialitzada que l'ajudi a prendre una decisió.
Sovint troben tant articles on es defensa la compartida com es critica. Per una banda, llegeixen que s'ha de protegir i mantenir de cara als nens relacions estables, apostant per la fluïdesa de contacte amb tots dos progenitors perquè així es minimitza la sensació de pèrdua produint una bona adaptació psicològica vers la desunió de la família. I aquells altres, on es contraposa aquesta idea, advertint que la custodia compartida és una mesura pressa en benefici dels adults però que afecta negativament als nens. Argumenten que no permet als menors tenir la suficient estabilitat social i emocional, obligant-los a traslladar-se de casa contínuament i/o a veure's exposats, en cas de ser els adults els que fan el canvi de domicili, a seguir observant conflictiva entre progenitors.
Doncs bé, en primer lloc cal avisar que existeixen diverses opinions contraposades perquè no hi ha cap estudis que sigui prou concloent per establir que la custodia compartida és positiva o negativa per si mateixa. El que sabem són els factors que afavoreixen el benestar dels menors, com; el tipus d'estil parental i competències, factors protectors del entorn i ajust psicològic dels nens enquadrat a la seva etapa vital, la no presència de patologia entre altres. En conclusió cada cas és únic i caldrà valorar cada situació per aclarir si la millor opció és una guàrdia i custodia compartida o no.
Per aquelles parelles que es vegin saturades, desorientades o desbordades vers aquesta decisió és important que tinguin en compte la existència dels psicòlegs forenses, els quals són experts en poder avaluar la situació familiar i assessorar quina alternativa cobrirà millor el benestar del seus fills. Aquests professionals, a més de poder elaborar peritatges psicològics en situació de no entesa, poden ser un bon suport també en aquelles separacions on no és desitgi anar a judici contenciós perquè estan d'acord amb el tipus de custòdia, però no es te clar com poden o deuen organitzar el pla de parentalitat per cobrir al màxim amb necessitats dels fills en comú després de la separació.
Es sempre recomanable la visita aquests experts, ja sigui per sol•licitar assessorament o bé avaluació, ara bé deuen assegurar-se que acudeixen a un professional qualificat per a la tasca, preguntin i comprovin que està format com correspon per assumir el servei.
Il·lustració: Betania Zacarías