Visita al Centre Anna Freud i al Museu Sigmund Freud
Aquestes vacances d'agost he estat a Londres i he tingut l'oportunitat de visitar el Centre Nacional Anna Freud per Nens i Famílies, una organització benèfica dirigida pel professor Peter Fonagy, expert en el camp de la mentalització (al qual vull dedicar els propers anys de la meva tasca acadèmica).
L'objectiu del Centre Anna Freud és transformar l'oferta de salut mental al Regne Unit, tot millorant la qualitat, accesibilitat i la eficàcia del tractament. Al Centre hi col·laboren líders en neurociència, salut mental i assistència social.
Anna Freud, que dóna nom al Centre, va ser la sisena i darrera filla de Sigmund Freud, i va ser l'única dels seus fills que va seguir el camí de son pare. Va dedicar-se a estudiar la psicologia infantil des de la vessant psicoanalítica, especialitat de la qual, juntament amb Melanie Klein, se'n considera la fundadora.
Anna i son pare van anar a viure a Londres el 1938, fugint de la persecució nazi. La casa on Sigmund Freud va viure el seu darrer any de vida i Anna Freud va passar la resta de la seva –fins al 1982 en què va morir als 86 anys– és a dues passes, al mateix carrer on es troba la seu actual del Centre Anna Freud, i actualment l'han convertida en un museu on s'honora la figura i la carrera dels dos famosos Freuds.
Naturalment, vaig aprofitar per visitar el Museu Sigmund Freud, no en va és una de les meques dels psicòlegs. Envoltar-me dels llibres, els mobles i l'art folklòric que col·leccionava el mestre em va connectar amb molta força amb les meves arrels acadèmiques i em va fer sentir hereva d'una tradició que estic orgullosa de continuar.
Hi havia fins i tot el famós divan on Freud va fer jeure els seus pacients per psicoanalitzar-los, mentre ell seia al darrere. Per descomptat, és una peça de museu i no deixen que ningú no el toqui, però n'han fet una rèplica i m'hi vaig poder reclinar una estona. (No n'estic segura, però em sembla que hi vaig tenir fins i tot un insight! ;-)
Espero tenir l'oportunitat de tornar força vegades al Centre Anna Freud, aquest cop per a aprofondir en els meus estudis i –qui sap– potser per acol·laborar-hi!
Estas vacaciones de agosto he estado en Londres y he tenido la oportunidad de visitar el Centro Nacional Anna Freud para Niños y Familias, una organización benéfica dirigida por el profesor Peter Fonagy, experto en el campo de la mentalización (al cual quiero dedicar los próximos años de mi tarea académica).
El objetivo del Centro Anna Freud es transformar la oferta de salud mental en el Reino Unido, mejorando la calidad, accesibilidad y la eficacia del tratamiento. En el Centro colaboran líderes en neurociencia, salud mental y asistencia social.
Anna Freud, que da nombre al Centro, fue la sexta y última hija de Sigmund Freud, y fue la única de sus hijos que siguió el camino de su padre. Se dedicó a estudiar la psicología infantil desde la vertiente psicoanalítica, especialidad de la que, junto con Melanie Klein, se considera la fundadora.
Anna y su padre fueron a vivir a Londres en 1938, huyendo de la persecución nazi. La casa donde Sigmund Freud vivió su último año de vida y Anna Freud pasó el resto de la suya -hasta el 1982 en que murió a los 86 años- se encuentra a dos pasos, en la misma calle donde se encuentra la sede actual del Centro Anna Freud, y actualmente la han convertido en un museo donde se honra la figura y la carrera de los dos famosos Freud.
Naturalmente, aproveché para visitar el Museo Sigmund Freud, no en vano es una de las mecas de los psicólogos. Rodearme de los libros, los muebles y el arte folclórico que coleccionaba el maestro me conectó con mucha fuerza con mis raíces académicas y me hizo sentir heredera de una tradición que estoy orgullosa de continuar.
Había incluso el famoso diván donde Freud hizo yacer sus pacientes para psicoanalizarlos, mientras él se sentaba detrás. Por supuesto, es una pieza de museo y no dejan que nadie lo toque, pero han hecho una réplica y me pude reclinar un rato en ella. (No estoy segura, pero me parece que tuve incluso un 'insight'! ;-)
Espero tener la oportunidad de volver muchas veces al Centro Anna Freud, esta vez para profundizar en mis estudios y -quién sabe- quizá para colaborar!
These August holidays I have been to London and have had the opportunity to visit the Anna Freud National Centre for Children and Families, a charity led by Professor Peter Fonagy, an expert in the field of mentalization (to which I want to dedicate the next years of my academic work).
The aim of the Anna Freud Centre is to transform the mental health provision in the United Kingdom by improving the quality, accessibility and effectiveness of treatment. The Centre is collaborating with leaders in neuroscience, mental health and social care.
Anna Freud, whom the Centre is named after, was the sixth and youngest daughter of Sigmund Freud, and was the only one of his children who followed the path of her father. She devoted herself to studying child psychology from the psychoanalytic orientation, specialty of which, along with Melanie Klein, is considered the founder.
Anna and her father went to live in London in 1938, fleeing from the Nazi persecution. The house where Sigmund Freud lived his last year of life and Anna Freud spent the rest of hers -until 1982 when he died at 86- is very close, in the same street as the Anna Freud Centre's current headquarters, and now they have turned it into a museum where the figure and career of the two famous Freuds are honored.
Naturally, I took the opportunity to visit the Sigmund Freud Museum, not in vain it is one of the meccas for psychologists. Surrounding me with the books, furniture and folk art collected by the master connected me with great force to my academic roots and made me feel heir to a tradition that I am proud to continue.
There was even the famous divan where Freud made his patients lie down in order to psychoanalyze them, while he sat on the back. Of course, it is a museum piece and they do not let anyone touch it, but they made a replica and I could rest on it for a while. (I'm not sure, but I think I had even an insight! ;-)
I hope to have the opportunity to go back to the Anna Freud Centre many times, this occasion to deepen my studies and -who knows- maybe to collaborate!
